REFLEX

No puc deixar de pensar en tu

en allò que tant ens unia i que tant ens separa.

No puc deixar d’observar el teu cabell curt

i acariciar-lo amb els dits.

No puc evitar mirar-te les ungles sense pintar

i aquella piga que tens entre les mans

els pits caiguts, la cara rodona, els ulls marrons.

No puc deixar de mirar-te, a vegades amb ràbia,

a vegades amb tendresa, a vegades... només mirar-te.

Les orelles sense arracades, la cara d’enfadada i la vida que passa.

No puc evitar mirar-te, mirar-me, mirar-nos

en el reflex d’un mirall que mostra el que no sempre és real.