Ir al contenido principal

Barrejant sense voler les lletres d'un t'estimo

Buscar este blog

Carícies vora la platja (II)

septiembre 19, 2011

Obtener enlace
Facebook
X
Pinterest
Correo electrónico
Otras aplicaciones

Escrit pensant en una persona que m'ha fet sentir molt especial, en poc temps.

caricies vora la platja (II)

Obtener enlace
Facebook
X
Pinterest
Correo electrónico
Otras aplicaciones

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares

Senzill, clar, et trobo a faltar

L’enyoro, l’enyoro molt Sovint encara ploro mirant el cel Una tonteria, ho sé Enyoro cada riallada Cada simple mirada I amb tristesa recordo un dels pocs Dies que es va posar a plorar Se’m va caure l’ànima al terra I em vaig sentir culpable Perquè en aquell moment, Els meus problemes perdien importància Trobo tant a faltar els seus ulls clars Que em miraven amb seguretat Feien que fins i tot anar a la lluna fos possible Les seves mans tan fermes Les seves passes aplanaves inclús Els camins més insegurs Sempre pensaré que em vaig callar moltes coses Quants t’estimo no vaig dir? Quants et necessito em vaig callar? I ara si tingués un instant només li diria una cosa Una de ben simple, de ben senzilla, de ben clara T’enyoro tant...

M'agafes de la mà

M'agafes de la mà Somrius i tot sembla més senzill algú crida des d'un balcó: T'ESTIMO! I amb la mirada em dediques cada una de les seves lletres. Ningú va dir que seria fàcil marxar Quan ets lluny de casa valores mol més aquelles petites coses quotidianes Tan simple com un petó de bona nit. M'agafes de la mà i m'assegures entre petons que tot anirà bé que quan arribi dissabte l'habitació conservarà la meva olor i que donaré la tabarra a l'hora de sopar. Els dijous acostumo a enfonsar-me i recordo quan abans de marxar em vas dir: He rentat els llençols nous perquè d'aquesta manera facin olor a casa. Olor als records que hem viscut durant les llargues nits d'estiu. T'acostes i a cau d'orella em repateixes: Pensa-hi si les princeses fossin fàcils d'aconseguir el conte no tindria cap màgia. Somriu, seguirem somiant .

Normalment és de nit

Normalment és de nit Quan se’ns desmunta la vida Quan el llit ens dóna permís per adormir-nos I les pors no ens ho permeten Normalment és de nit Quan pensem en aquells que ja no hi són i busquem la part que ens falta en persones que ens sobren Normalment és de nit Quan pensem que tot és possible Que la més bonica de les melodies Ens pot fer tocar el cel amb la punta dels dits I normalment és de nit Quan se’ns desmunta la vida Quan l’endemà al matí hem de començar de nou Per desmuntar-la un altre cop, Quan arriba la nit.

Con la tecnología de Blogger

Júlia Costa Rodríguez