Els diumenges de
sorra als peus,
de llavis salats,
del sol cremant a la pell.
Els diumenges de
dinar en família
de cervesa en una
terrassa, de bona companyia
de ganes de
riure,
deixen pas als
diumenges de tramuntana
que ericen la
pell, que entristeixen l’ànima.
Els llavis salats
que passen a ser tallats.
Els diumenges de
espolsar-nos la sorra de la platja
donen la
benvinguda a les bufandes i les mantes
A les llums de
Nadal que s’encenen quatre mesos abans.
Les ganes de
somriure, de riure, de viure.
Diumenges de
copes de vi,
de fumar sense
parar
d’enyorar sense
avisar,
Mereixes un
hivern
on els llibres
emocionin,
les tardes s’omplin
de cafès
de somriures, de
riures que deien sense aire.
Hivern de mans
fredes, cors calents i t’estimo’s sincers.
Comentarios
Publicar un comentario