365 dies

Sempre he buscat un raconet

Per dedicar-te la més preciosa de les paraules.

Avui fa 365 dies et dedicava

Quatre versos fets a última hora, com sempre.

He tingut por que les coses

Se m’escapessin de les mans

I no ha estat fàcil, ho reconec

He empassat saliva més d’una vegada

Potser més de 365.

He plorat de ràbia perquè ja et vaig dir

Que eres un egoista, per haver marxat així

Sense donar-me la oportunitat d’acomiadar-me.

Avui fa 365 dies escrivia les paraules més dures

Les paraules més difícils

El poema que més he repetit

Però saps, no supera les 365 vegades.

He passat 365 dies sense sentir-te la veu

Sense poder-te dir moltes coses.

Avui fa 365 dies que no et tinc al meu costat

Però el teu nom es repeteix 365 vegades

Al meu cap, al meu cor.