Surto de casa amb el poema a mig fer
Surto de casa en busca d’un vers, o potser d’uns quants.
Acabo arribant a la vora del mar, l’aire se m’enganxa
Tot comença a tenir un gust d’allò més salat
Les ones del mar acaricien la cara dolça d’una gran poetessa
La miro durant una bona estona i al marxar, sense voler
M’emporto la seva estimada bitàcola.
Tancant els ulls escolto les notes d’un músic
Un músic que toca una famosa cançó de jazz
Al seu costat un poeta recita els primers versos
Els primers versos d’un poema dedicats a una dona, la seva.
Començo a córrer intentant buscar-te, i no et trobo.
Buscant en una estrella un somni, em detenc
Just davant d’una petita bústia on trobo una carta
Sento la veu d’una dona que recita mentre
Un home escriu petits versos, deixant anar pensaments
Versos que s’acaben transformant en màgia.
Comença a bufar el vent i els versos se m’escapen
Se m’escapen de les mans com la sorra de la platja
Se m’enganxa a la cara un petit tros de paper
Poetopeies.
I el títol em fascina i em deixo emportar
Se m’emporta el bup bup d’un gos que em borda
Se m’emporten els versos d’aquella poetessa.
Em trobo a un poeta que em regala un vers
I jo m’assec i el llegeixo una vegada i una altre
Em diu que ha perdut un verb
I el busco entre les pedres, enmig dels núvols
Em rendeixo i me’n vaig .
Se m’emporten els núvols de color rosa
Pensant en la tendresa que em desprèn
La següent poetessa .
On introdueix un t’estimo en un dia com els altres
On deixa la vergonya al costat dret de la porta
I em recita una vegada i una altre mil paraules que m’enamoren.
No em queda gaire per arribar a casa però no et trobo
I em trobo a un noi molt i molt petit
Diu que és tant petit que ve de Darnius
Però el que ell no sap és que jo el veig tant gran
On els seus poemes, per molt que siguin llargs
Em fan perdre el cap, el temps, i ja no sé què faig.
Estic a punt d’acabar el poema i no et trobo.
Amb el coratge com a brúixola et veig
Al costat del so de qualsevol instrument
Dit i fet, m’acosto, callo i escolto
Bocabadada espero que recitis el meu poema
Aquell que diu que les nits sense somnis són molt tristes
I ara veig que ja puc tornar a casa
Que porto temps fora i que he trobat el que buscava
Ja tinc el meu vers, i el meu poema i la meva imaginació
Així ja puc deixar la porta mig oberta pel vers que vulgui entrar.
Comentarios
Publicar un comentario