Avui m’he endinsat entre records preciosos
Pensava que, com sempre,
La memòria m’havia jugat una mala passada
I els havia esborrat tots
Fa anys se’m complicava la vida
Perquè el noi que pensava que m’agradava
Ho deixava de fer
Creia en la màgia
En els princeps que et convidaven a ballar
No tenia mòbil
Ni facebook
I era feliç
Odiava fer migdiades
M’agradava veure la felicitat
Amb els ulls oberts
La volia sentir amb els ulls tancats
Sabia que estava allà per sempre
I no per un instant.
Comentarios
Publicar un comentario