Júlia

Era la princesa del seu conte de fades

Es vestia amb un vestit ple de somriures

De mica en mica se’n quedava sense

No en tenia cap per regalar

Es tapava amb una manta plena de llàgrimes

Esperant a que aparegués ell.

Júlia...

Pentinava els seus cabells amb estranya dolcesa

Júlia...

Somniava desperta en el príncep del seu conte

Júlia...

Pensava que ell l’orientaria

S’apartava el cabell amb suavitat

S’acariciava els llavis

Just a on ell l’havia besat

I ell... sabia que ella diferent

I dins dels seu cap es repetia el seu nom

Júlia...Júlia...

Recordant amb nostàlgia l’últim petó

Un petó amb gust a maduixa

Un petó amb gust a Júlia.