L’últim adéu.
Sabia que estimar-te em faria mal.
Sabia, però, que era inevitable.
Ja no ploro, ja no visc.
He après a controlar les meves llàgrimes
Però no a calmar el meu dolor.
Visc amb l’esperança de que algun dia tornaràs.
Veure’m reflectida en la teva mirada em feia forta
Desitjaves que toqués unes notes a la guitarra
I jo tossuda que preferia perdre el temps
Et prometo que si ara en sabes
Et dedicaria les més preciosa de les melodies.
Melodies que et farien ser cada dia més lliure
Ja no ploro, però encara pateixo
Conservo el teu record en una gran capsa dins del cor.
Irreemplaçable, únic, màgic, tu, avi.
Comentarios
Publicar un comentario