Ha oblidat quin gust tenen les maduixes
No recorda el meu nom, ni el seu, ni el de ningú
Oblida el temps, l’espai, tot
Juga a jocs que em semblen estúpids
Per poder recordar el que no recordarà.
No recorda el so de la pluja
Ni el dia en què es va casar
Immers en un somni constant
I mentre la memòria va minvant
No recorda el soroll de la tardor
De mica en mica oblida que tot té un sentit
Que jo continuo aquí, lluitant.
Perquè no oblidi viure.
Aquest esta nolt bé. Explora temes nous, no t'encasellis, en saps molt. Juga amb les paraules sense por.
ResponderEliminarMoltes gràcies Quim :)
ResponderEliminar