Habitació a París, si us plau

Es van conèixer en una nit de festa

A causa de l’alcohol van acabar a la mateixa habitació

Potser sense voler-ho, ni tan sols desitjar-ho

Es van començar a fer petons

S’acariciaven els cossos com si se’ls coneguessin de sempre

Només hi eren elles dos,

Contemplant des del balcó la màgica nit de Paris.

Compartint llençols, carícies i petons.

I quan va començar a sortir el sol

Com dos amants fugint de la veritat d’una nit

Van despedir-se sense carícies

Només una mirada plena d’amor

Sabent que els seus homes les estaven esperant

I caminant somniaven i somreien pensant

Amb la màgica habitació de París.

Una habitació que havia convertit a dues dones, en una de sola.