M'he estancat en la poesia

Reconec que m’he estancat

Escrivint poesia dolça i amorosa

Poesia que se t’enganxa al llavis

I et deixa amb un ai al cor

Reconec que l’amor és la meva debilitat

I que pateixo com tu

Per això m’he quedat estancada

Estancada en petits somnis dolços

Estic estancada i penso en abandonar

Però, què sóc jo sense poesia?

El mateix que l’amor sense patiment

Res.

Parlant tant d’amor sembla que en sàpiga

I en el fons vaig molt perduda

I desitjo un mapa del teu cor

On no m’hi pugui quedar mai estancada

Sense ni adonar-me’n introdueixo en poemes

Petites part del teu cos, petites parts de somni

I per això em quedo estancada

Còmode i sensible parlant d’amor

I lliuro els meus sentiments a qui no se’ls mereix

Agafant el llapis i deixant anar estupideses

Estupideses sensibles en un tros de paper

Intentant un cop més no quedar-me estancada

En un simple no res.