Agafa forces d’ on sigui per aixecar-se al matí
Amb tot l’amor em prepara l’entrepà
La seva veu dolça em desperta cada matí.
Necessitaria mil versos per descriure-la
Només nosaltres dues sabem pel que hem passat
És la persona més rica en somriures
I amagant el seu dolor és la millor
Tot i que faci veure que m’enganya
Sé molt bé el dolor que m’amaga.
I si sóc com sóc és gràcies a ella
A tots els sacrificis que ha arribat a fer
A tot allò que ha renunciat per mi
Perquè sé que tenia somnis, i ara els ha deixat de complir
He arribat a on he arribat gràcies a la teva confiança
En aquells nervis abans de saber la nota d’un examen
I els farts de plorar quan hem sabut que he aprovat
En aquells consells que no sempre he seguit
Avui i sempre em tindràs al teu costat
Només importa l’amor que tu em puguis donar
Perquè encara que et pensis que no
Sé l’esforç que estàs fent per tirar-nos endavant
I és que ets més que una mare, ets una amiga.
Hola bones, em dic Hipòlit.
ResponderEliminarBé, m'he estat passat per el teu blog, Júlia, i m'agradaria felicitar-te: considero que tots els teus poemes són molts bons, és a dir, que tenen dintre seu molt de sentiment (fet que jo considero el més important per a un poema);) Aquest de la mare m'ha agradat especialment, sobretot per la seva sencillesa; és un poema molt transparent i nu. La teva mare estarà molt contenta!
També he vist aquest cartell de una mena de recitals de poesia a Navata. Jo sóc de Figueres, i sincerament coneixent el gran potencial que hi ha en aquest poble (he vingut a les últimes nits de la poesia d'en Quim Ponsa) et demanaria si em poguèssis especificar quan es fa... m'agradaria venir-vos a veure i fins i tot, si fos possible, participar-hi, ja que jo també escric.
Si t'interessa conèixer nous blogs de poesia pots passar-te pel que administrem un grup de joves "poetes" el qual és bil·lingüe(català i castellà) i es diu: Los Poetas van a pie (lospoetasvanapie.wordpress.com)
Bé, doncs res, sento si t'he pogut molestat amb el meu comentari. M'agrada sempre saludar a persones que també senten alguna cosa per l'escriptura. No deixis mai d'escriure, ;)
Moltíssimes gràcies pel teu comentari. La veritat és que m'ha agradat molt, sobretot perquè et prenguis la molèstia de llegir els meus poemes. De veritat que moltes gràcies.
ResponderEliminarBé, els recitals que es fan són varis i es fan a partir de la web de versos.cat on t'hi pots inscriure i enviar els teus poemes. El primer que es fa és a Navata el 29 de juliol a les 8 del vespre i després se'n fa un el 5 d'agost a Castelló d'Empúries a la sala Gòtica també a les 8 del vespre.
Un cop més moltes gràcies pel comentari :)
Bones Júlia, sóc l'Hipòlit altre cop.
ResponderEliminarBé, de fet "socialment" no em dic així, sinó que em dic Max Pérez, però bé ho dic per les raons que ara t'especifico:
mira, m'agradaria convidar-te a un recital poètic que des de el blog de Los Poetas van a pie organitzem. Es faria el dia 18 (dilluns) a les 20 hores al cafè dels Tints de Figueres, ho coneixes? I bé, es tractaria de recitar un parell de poemes.
Ens encantaria que poguèssis venir i poder-te coneixer personalment. També vindrà en Quim Ponsa (parla amb ell si vols) i d'altres poetes de la zona i del nostre blog.
Tu mateixa, esperem una resposta, i perdona haver de dir-t'ho a través d'un comentari: no tenia cap altre mitjà. Si vols pots utilitzar el meu correu per respondre'm: maxperezrex@hotmail.com
Merci i espero que fins aviat!
Hipòlit
Max, t'he enviat un correu:)
ResponderEliminarbona poesia, sobretot allí on dius "És la persona més rica en somriures" una definició que li escau perfecte a la teva mare.
ResponderEliminarnomés un però, i no t'enfadis...als primers versos repeteixes la paraula matí...aiiiiiiiii
aupa