M’he perdut en el paradís de les tenebres
On no hi cap ni un ratolí
On els somnis deixen de fer-se realitat.
On per un moment toques de peus a terra
Obres els ulls i no pots ni volar
M’he perdut en el país de les tenebres
On els somriures són sarcàstics
On hi ha mirades que maten
I no existeixen les abraçades.
M’he perdut en el país de les tenebres
On no existeixen els t’estimo
On no pots donar de tu el que no es veu
On la por t’acompanya, et bloqueja i t’enganya.
M’he perdut en el país de les tenebres
On un home no és un home
Sinó que passa a ser un número més
Un de tants que intenta conviure
En un intent d’humanitat.
Comentarios
Publicar un comentario