Entre les muntanyes del Montgrí
Encara veig al pastor tot embeladit
Que recorre un cop més la muntanya del Montgrí
I tanco el llibre, somiant desperta
Aquest cop no són princeses
Que ella ja m’ha avisat
Que no, que aquest llibre no va d’això
Parla’m de la tramuntana
Que recorre els cossos buscant confessions
Parla’m d’aquell poble
Aquell que et va veure créixer
Parla’m de tot i de res alhora
Ara ets home
Ara ets dona
Ara ets valenta
Ets aquell paisatge
Ets aquell personatge
Sí, aquell que descrius amb duresa
Ara sóc jo qui ho entén
Ara ets home
Ara ets dona
Ara ets valenta
Ara ets tu, Víctor Català, Caterina Albert.
Hola, Júlia,
ResponderEliminarTambé sóc escriptora i em dic com tu, nom i primer cognom, tot i que sóc molt més 'velleta', m'ha arribat, crec que per error, el llibre de la Mostra d'Alcanar amb un poema que deu ser teu, crec que haurem de posar el segon cognom per tal de evitar embolics. Per cert, tinc un blog on recullo l'aportació de dones poeta, de tots els temps i edats, m'agradaria incloure't i per això, si et sembla, em pots enviar uns quants poemes, una breu biografia i una fotografia, tot i que puc agafar la del blog o la que tens en els Relataires, on jo també hi participo. El meu email jcostacod@gmail.com i el bloc que et comento és
http://trbolatzur.blogspot.com.es/
Felicitats pels poemes i el blog.