IX VIII MMXII

Puc escoltar encara la teva última rialla

M’imagino com el teu cor continua

Bategant amb força

Recordo quan vas agafar-me per primera vegada

Sempre joves, recordes?

Te’n vas sense ni tan sols despedir-te

Que egoista arribes a ser a vegades.

Sé que en el teu cor, el mateix

Que ja no batega

Hi ha un espai per petit que sigui

En el que apareix el teu nom i el meu

Tan junts, tan units

‘’Que tu ets poeta, i quina poeta’’- em deies

I per tu van aquests versos

Perquè tot el que t’havia de dir

Ja està dit

 Però mai està malament recordar-ho

Que la millor de les brises t’acompanyi

I que de mi t’emportis la millor part

I guarda-la al costat esquerre, al pit, al cor.

He parlat de tot sense saber-ne

I ara, les paraules em surten

de la part més profunda del cor:

-          no marxis, queda’t.

-          Impossible – repeteixes

I com l’aire t’esvaneixes

I com tu, l’últim alè de vida

Es tanca el llibre dels teus records

I un cop més tot es torna fosc

Només queda una llum formada

Pel teu somriure.