Quan l'amor no hi és present

Tornes de la feina

Com sempre tan cansat

Em fas un petó fred i distant

I t’acomodes al sofà

Esperant com sempre

Que jo et faci el sopar

Però avui el sol brilla d’una altre manera

I jo la veritat, ja me n’he cansat

Truco al taxi que em vingui a buscar

Tanco la porta i me’n vaig

No te n’adones però la casa

Ja fa temps que és freda

Que no hi entra la llum

I que els petons ja no hi són

Quan abans estaven sempre presents

I caus en una rutina

On jo sóc només

La que fa el sopar

He pensat moltes vegades

Que encara hi som a temps

D’arreglar tot allò

Que ens ha fet diferents

I m’adono que fa molt que no em dius

Allò que sempre em deies

T’estimo

Marxo

Aixeques un xic al cap

De la teva lectura poc intel·lectual

Dona, però jo què sopo?

Suspiro

Marxo

Ni un t’estimo més

Les distància és insalvable

Si l’amor no hi és present.