He escrit infinites
vegades sobre prínceps i princeses
Sobre promeses d’amor
eternes
Aquell petó ple de
màgia
Que desperta
princeses adormides
Aquell conte de fades
i boscos encantats
On tot té un color
especial
Finals feliços on
tots
Acaben menjant anissos
Les vegades que es
diuen t’estimo
I les vegades que ho
he dit jo
Els petons no ho
curen tot
A mi em desperta el
maleït despertador
No perdo sabates de
cristall
No porto talons
El meu llit es queixa
cada nit
La nit és cada cop
més freda
Els prínceps blaus es
destenyeixen
I jo, perdo la corona
que em fa princesa
Tot queda en un full
en blanc
I amb un llapis que
rodola entre les mans.
és complicat l'amor júlia i sovint les promeses es trenquen però mai s'ha de perdre l'esperança de trobar l'amor i es troba sobretot quan un accepta que l'amor ideal no existeix
ResponderEliminaruna salutació ben cordial des de mataró
joan