L’enyoro,
l’enyoro molt
Sovint
encara ploro mirant el cel
Una
tonteria, ho sé
Enyoro
cada riallada
Cada
simple mirada
I
amb tristesa recordo un dels pocs
Dies
que es va posar a plorar
Se’m
va caure l’ànima al terra
I em
vaig sentir culpable
Perquè
en aquell moment,
Els
meus problemes perdien importància
Trobo
tant a faltar els seus ulls clars
Que
em miraven amb seguretat
Feien
que fins i tot anar a la lluna fos possible
Les
seves mans tan fermes
Les
seves passes aplanaves inclús
Els
camins més insegurs
Sempre
pensaré que em vaig callar moltes coses
Quants
t’estimo no vaig dir?
Quants
et necessito em vaig callar?
I
ara si tingués un instant només li diria una cosa
Una
de ben simple, de ben senzilla, de ben clara
T’enyoro
tant...
Sóc una fan incondicional del teus escrits... i de tu!! M'encanta!!
ResponderEliminarLa veritat és que t'admiro, espero que algun dia pugui arribar a escriure com tu :)
letrasdegiulietta.blogspot.com