SANT BENET

Deixes enrere, sense voler, el petit poble de muntanya

aquell que t’ha vist créixer, que t’ha vist somriure.

Deixes, sense voler, un petit record en els cors

de totes aquelles persones que encara recorden

el teu nom.

n’hi ha que et recorden pel teu somriure

n'hi ha que et recorden per les situacions viscudes

però n’hi ha, en especial un, que et recorda per l’essència

aquella que vas deixar tan impregnada en la seva pell.

I és que ell, encara que fa molt que els vas deixar,

et recorda cada vegada que puja a la muntanya de Sant Benet,

i es permet el luxe de mirar el poble d’Osor amb distància

per desconnectar i repetir-se una vegada i un altre.

Sant Benet, et porto dins del meu cor

per tapar el dolor.

I, mentre el fum del tabac l’envolta

s’estira a terra i imagina la teva màgia entre els núvols

aquella que m’han explicat que tenies

i no sap perquè aquesta muntanya l’obliga a repetir-se

que sempre et portarà al costat esquerra del pit

aquell que he escrit tantes vegades: el cor.