Algú al món

Quan la foscor de la nit més profunda

se t’empassa i no et deixa respirar

hi ha algú al món que t’il·lumina

amb un simple somriure.

Quan les agulles del rellotge

marquen la fi del temps menys valorat

hi ha algú al món que,

sense adonar-te’n torna a donar corda

i el tic tac torna anar al compàs

d’allò que, possiblement havies oblidat.

Hi ha algú al món

capaç de tornar les coses grises

en una guerra de colors fascinants.

Quan les galtes es tornen fredes

per la soledat d’un hivern tan puta

hi ha algú al món que encén una estufa

fent que les galtes s’envermelleixin d’aquella calor

tan puta, tan bonica.

Hi ha algú al món que senzillament

fa que siguis absolutament tu.